Principi de funcionament del sensor de velocitat

La majoria d'ells emeten senyals de pols (aproximadament ones sinusoïdals o ones rectangulars). Hi ha dos mètodes per mesurar la velocitat dels senyals de pols: mètode d'integració de freqüència (també conegut com a mètode de conversió F/V, el resultat directe del qual és tensió o corrent) i mètode d'operació de freqüència (el resultat directe del qual és digital).
En la tecnologia d'automatització, hi ha moltes mesures de la velocitat de moviment de rotació, i la velocitat de moviment lineal sovint es mesura indirectament mitjançant la velocitat de rotació. Un generador de tacòmetre de CC pot convertir la velocitat de rotació en senyals elèctrics. El velocímetre requereix una relació lineal entre la tensió de sortida i la velocitat de rotació, i requereix una tensió de sortida forta amb una bona estabilitat de temps i temperatura.
Les màquines de mesura de velocitat generalment es poden dividir en dos tipus: DC i AC. Els sensors de velocitat de rotació entren en contacte directe amb objectes en moviment. Quan un objecte en moviment entra en contacte amb un sensor de velocitat de rotació, la fricció fa girar el rodet del sensor. El sensor de polsos giratori instal·lat al corró envia una sèrie de polsos. Cada pols representa un valor de distància determinat, que permet mesurar la velocitat lineal. Tipus d'inducció electromagnètica, s'instal·la un engranatge a l'eix giratori, amb una bobina electromagnètica a la part exterior. La rotació es deu al joc entre les dents que hi passen, obtenint un canvi de tensió d'ona quadrada i després calculant la velocitat.
El sensor de velocitat rotatiu no té contacte directe amb l'objecte en moviment. La vora de la pala de l'impulsor està coberta amb una pel·lícula reflectant, que fa girar l'impulsor quan flueix el fluid. La fibra òptica transmet la reflexió una vegada a cada gir de l'impulsor, generant un senyal de pols elèctric. La velocitat es pot calcular en funció del nombre de polsos detectats.